Els operats de cor a Son Espases tenen una taxa de supervivència més alta

La mortalitat dels pacients operats de cirurgia cardíaca a Son Espases, i abans a Son Dureta, és men...

L’Hospital Universitari Son Espases aplica una tècnica pionera per al tractament endovascular d’aneurismes

Amb aquesta nova tecnologia disponible a la sala d’operacions híbrida de l’Hospital de referència de...

“Son Espases és el tercer centre en l’àmbit nacional que realitza l’implant actiu de conducció òssia”

Aquest implant permet la transmissió del so directament a l’orella interna per mitjà de la conducció...

L’Institut de Salut Carlos III concedeix a l’Hospital universitari Son Espases set projectes d’investigació i dos contractes sènior

  A través de les diverses convocatòries d’ajudes competitives a la investigació, l’Instituto de Sa...

L'Hospital Universitari Son Espases ha estat guardonat amb dos premis TOP 20 en les Àrees del Sistema Nerviós i d'Atenció al Pacient Crític

Els premis són atorgats anualment per l'empresa de serveis d'informació sanitària IASIST. A l'edició...

  • Els operats de cor a Son Espases tenen una taxa de supervivència més alta

  • L’Hospital Universitari Son Espases aplica una tècnica pionera per al tractament endovascular d’aneu...

  • “Son Espases és el tercer centre en l’àmbit nacional que realitza l’implant actiu de conducció òssia...

  • L’Institut de Salut Carlos III concedeix a l’Hospital universitari Son Espases set projectes d’inves...

  • L'Hospital Universitari Son Espases ha estat guardonat amb dos premis TOP 20 en les Àrees del Sistem...

Psiquiatria Infantil i Juvenil

Cartera de Serveis

Com ja s’ha esmentat, els recursos amb què actualment compta la Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil (USMIJ) i la Unitat d’Hospital de Dia Infantil i Juvenil (UHD-IJ) no són suficients per a tractar el que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera susceptible de tractament en un servei de salut mental de la infància/adolescència, raó per la qual es fa necessari restringir les actuacions de les USMIJ als trastorns mentals infantils i juvenils, que, a causa de la freqüència amb què ocorren, del grau de discapacitat que generen, de les possibilitats terapèutiques existents i de les conseqüències que no tractar-los comporta a la vida adulta, han estat declarats per l’OMS com a prioritaris.

Trastorns de tractament més simple:

Infància:

-Trastorns de l’aprenentatge: Gran incidència i prevalença, amb greus implicacions per a la futura productivitat dels pacients. El tractament és limitat i centrat a l’escola. L’objectiu és aconseguir autonomia ocupacional, pot estar associat amb trastorns hipercinètics. Es fa feina conjunta amb els neuropediatres de les illes, l’Institut Balear de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) s’ocupa del trastorns de salut mental que afecten al 50% d’aquests al·lots.
-Trastorns hipercinètics: Gran incidència, hi ha bons i reconeguts tractaments, a un baix cost quan la diagnosi es fa apropiadament. Les conseqüències a llarg termini són les següents: pobra historia laboral, augment de la comorbiditat psiquiàtrica i de l’abús de substàncies.
-Tics, síndrome de Tourette: Gran augment de la prevalença a causa d’una manca de reconeixement en el passat. Es pot tractar sense emprar intervencions massa especialitzades. Si no es tracta, causa aïllament social i estigmatitza els pacients.

Adolescència:

-Depressió i suïcidi: es pot diagnosticar a la infància i a l’adolescència, té un gran impacte en el pacient, està associada a l’agressió i al suïcidi.
-Psicosi: La identificació precoç és molt important ja que no són uns trastorns obvis, es manifesta com un cúmul de conductes mal adaptades. El tractament precoç millora la qualitat de vida dels pacients i de les famílies i també el pronòstic. Les psicosis tòxiques tenen un tractament fàcil i un ràpid retorn a la funcionalitat d’abans de l’episodi.

Trastorns que necessiten tractaments més complexos:

            -Trastorns generals del desenvolupament: Prevalença d’aproximadament un 1%, gran comorbiditat i necessitat de tractaments intensius que involucren molts de serveis, educació, rehabilitació i serveis socials. La gran discapacitat laboral que causa té un gran cost per a les famílies i per a la societat.

-Trastorns del vincle: Apareixen a la infància i tenen conseqüències a llarg termini, però sembla que són modificables amb la introducció de programes d’intervenció precoç.

-Trastorns d’ansietat: Grup heterogeni amb intervencions amb resultats diferents. Fòbies i trastorn de pànic poden causar aïllament social i manca de productivitat. En el cas de la fòbia escolar, es necessita la implicació de molts de serveis, educació, serveis socials, policia, etc.

-Trastorns de conducta / personalitat dissocial: La diagnosi no ha de ser prematura, ja que s’associa a un pronòstic dolent. Les intervencions han de ser multisistèmiques i és difícil que tenguin èxit.

-Abús de substàncies: Cada dia augmenta la incidència i la morbiditat i les discapacitats associades. Encara que és impossible fer un diagnòstic de dependència en els nins i els adolescents, les greus conseqüències de l’abús són òbvies i empitjoren el pronòstic de totes les altres patologies de salut mental.

-Trastorns de la conducta alimentària: Necessiten equips especialitzats i seguiments intensius.

           

Actualment la USMIJ  no té una cartera de serveis ben definida, raó per la qual ha estat habitual l’acceptació de totes les derivacions rebudes. Aquest fet motiva  que hi hagi una gran variabilitat en les derivacions i demandes d’assistència; no són infreqüents les derivacions no apropiades i innecessàries. L’acceptació de totes aquestes derivacions bloqueja la capacitat dels professionals de la USMIJ per a poder tractar els trastorns més greus i prioritaris per a un servei de salut. A continuació, s’enumeren els trastorns prioritaris en els quals l’IBSMIA ha de fer-se càrrec del seu tractament, els trastorns en què l’IBSMIA pot ajudar a altres serveis, i els trastorns el tractament dels quals no pertany al IBSMIA.

Trastorns en els quals l’IBSMIA ha de ser el referent, ha de assistir a altres serveis, ha de tractar les comorbiditats o ha de derivar a altres serveis sense involucrar-se en el cas. S’ha usat la nomenclatura de la Classificació Internacional de Malalties 10a edició “CIM 10”. 

1- Trastorns en els quals l’IBSMIA ha de ser el servei referent

F20-29 Esquizofrènia, trastorn esquizotípic i trastorns d’idees delirants

F20 Esquizofrènia

F21 Trastorn esquizotípic

F22 Trastorns d’idees delirants persistents

F23 Trastorns psicòtics aguts i transitoris

F24 Trastorns d’idees delirants induïdes

F25 Trastorn esquizoafectiu

F28 Altres trastorns psicòtics no orgànics

F29 Psicosi no orgànica FE

F30-39 Trastorns greus de l’humor (afectius)

F30 Episodi maníac

F31 Trastorn bipolar

F32 Episodi depressiu

F33 Trastorn depressiu recurrent

F40-49 Trastorns neuròtics, secundaris a situacions estressants i somatomorfs greus

F40 Trastorns d’ansietat fòbica

F41 Altres trastorns d’ansietat

F42 Trastorn obsessiu compulsiu

F43 Reaccions a estrès greu i trastorns d’adaptació

F43.0 Reacció a estrès agut

F43.1 Trastorn d’estrès posttraumàtic

F80-89 Alguns trastorns del desenvolupament d’inici en la infància/adolescència

F84     Trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD)

F84.0 Autisme infantil (Trastorn autista)

F84.1 Autisme atípic

F84.5 Síndrome d’Asperger (Trastorn d’ Asperger)

F84.8 Altres TGD

F84.9 TGD sense especificar “FE” (TGD no especificat)

F90-98 Alguns trastorns de la conducta i les emocions d’inici habitual en la infància i l’adolescència

F90     Trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat “TDAH”

F90.0 Trastorn hipercinètic (TDAH tipus combinat)

F90.8  TDAH tipus predomini dèficit d’atenció i TDAH tipus predomini hiperactiu impulsiu (DSM-IV)

F90.9 Trastorn hipercinètic FE      (TDAH TDAH no especificat)

F91     Comportament pertorbador i disruptiu (sempre que els nins/adolescents tenguin un ambient estable que permeti la intervenció)

F91.0  Trastorn dissocial familiar 

F91.1  Trastorn dissocial no socialitzat

F91.2  Trastorn dissocial socialitzat

F91.3 Trastorn oposicionista desafiant   
(Trastorn dissocial inici infantil o inici adolescència)

Casos en què els pares, fonamentals en aquests tractaments, o els cuidadors diguin que no es veuen capaços de controlar el pacient; casos amb canvi constant de residencia; casos en què la tutela, la pàtria potestat o la residencia s’està dirimint als jutjats, etc. Les intervencions que pot oferir l’IBSMIA són ineficaces i, per tant, no té sentit  que l’Institut intervingui des de cap dels seus dispositius. L’IBSMIA no pot assumir ni ser referent per a controlar les conductes agressives o desafiants d’aquests grups de nins.

F92 Trastorns dissocials i de les emocions mixtes (sempre que els nins/adolescents tenguin un ambient estable i que permeti la intervenció)

F93-94 Trastorns de les emocions d’inici habitual a la infància

F93.1 Trastorn d’ansietat fòbica

F93.0 Trastorn d’ansietat per separació 

(Trastorn d’ansietat per separació)

F94 Trastorns de la conducta social d’inici habitual en la infància i/o en l’adolescència

F94.0 Mutisme electiu

F95 Trastorns per tics greus

F95.2 Trastorn per tics múltiples motors i fonadors combinats (síndrome de Gilles de la Tourette).

 

2- Trastorns que no pertanyen a l’IBSMIA però que es poden assistir als serveis referents (IBSMIA no és referent)

F00-F09        Trastorns mentals orgànics, inclosos els simptomàtics no induïts per substancies psicotròpiques. (Centre Atenció Toxicomanies-CAT)

F05 Delirium             (Delirium)

F06 Altres trastorns mentals:         Al·lucinosi orgànica                                                                                                           Idees delirants

                                                           Humor

                                                           Ansietat

F07 Trastorns de la personalitat i del comportament

F98 Altres trastorns d’inici habitual en la infància i/o en l’adolescència (Atenció Primària)

F98.1  Encopresi no orgànica       

F98.0  Enuresi no orgànica (Enuresi no causada per malaltia mèdica)

 

3- Trastorns que no seran tractats per l’IBSMIA a no ser que siguin comòrbids amb altres trastorns prioritaris

F30-39 Trastorns no greus de l’humor, afectius (Pediatria primària)

F34 Trastorns de l’humor persistents

F38 Altres trastorns de l’humor

F39 Trastorn de l'humor FE

F40-49 Trastorns no greus neuròtics, secundaris a situacions estressants i somatomorfs (Pediatria primària)

F43 Reaccions a estrès greu i trastorns d’adaptació

F43.2 Trastorn d’adaptació

F43.8 Altres reaccions d’estrès

F43.9 Reacció a estrès greu FE

F44 Trastorns dissociatius

F45 Trastorns somatomorfs

F48 Altres trastorns neuròtics

F70-79 Retard Mental “RM” (Neuropediatria)

F70 RM lleu

F71 RM moderat

F72 RM greu

F73 RM profund

F78 Altres retards mentals

F80-89 Trastorns del desenvolupament psicològic

F80 Trastorns específics del desenvolupament de la parla i del llenguatge

F81 Trastorns específics del desenvolupament de l’aprenentatge escolar

F82 Trastorns específics del desenvolupament psicomotor

F83 Trastorns específics del desenvolupament mixt

F84.2 Síndrome de Rett

F84.3 Altres trastorns desintegratius de la infància

F88 Altres trastorns del desenvolupament psicològic

F89 Trastorns del desenvolupament psicològic sense especificar

F79 Retard mental no especificat

F93 Trastorns de les emocions d’inici habitual en la infància

F93.2 Trastorn d’hipersensibilitat social de la infància

F93.3 Trastorn de rivalitat entre germans

F93.8 Altres trastorns de les emocions en la infància

F93.9 Trastorns de les emocions de la infància FE

F91     Comportament pertorbador i disruptiu (quan els nins/adolescents no tenguin un ambient estable que permeti la intervenció)

F91.0  Trastorn dissocial familiar

F91.1  Trastorn dissocial no socialitzat

F91.2  Trastorn dissocial socialitzat

F91.3 Trastorn oposicionista desafiant

(Trastorn dissocial inici infantil o inici adolescència)

Casos en què els pares, fonamentals en aquests tractaments, o els cuidadors diguin que no es veuen capaços de controlar el pacient; casos amb canvi constant de residencia; casos en què la tutela, la pàtria potestat o la residencia s’està dirimint als jutjats, etc. Les intervencions que pot oferir l’IBSMIA són ineficaces i, per tant, l’Institut no ha d’intervenir des de cap dels seus dispositius. L’IBSMIA no pot assumir ni ser referent per a controlar les conductes agressives o desafiants d’aquest grups de nins.

 

F92 Trastorns dissocials i de les emocions mixtes (quan els nins/adolescents no tenguin un ambient estable que permeti la intervenció)

F94 Trastorns de la conducta social d’inici habitual en la infància i/o adolescència (Primària, Servei de la infància i família)

F94.1 Trastorn de la vinculació de la infància reactiu

F94.2 Trastorn de la vinculació de la infància desinhibit

F94.8 Altres trastorns de la conducta social en la infància i adolescència

F94.9 Trastorns de la conducta social en la infància i adolescència FE

F95 Trastorns per tics no greus

F95.0 Trastorn de tics transitoris

F95.1 Trastorn de tics crònics motors o fonadors

F95.8 Altres trastorns de tics

F95.9 Trastorn de tics sense especificar

F98 Altres trastorns d’inici habitual en la infància i/o adolescència

F98.0 Enuresi no orgànica

F98.2 Trastorn de la conducta alimentària de la infància

F98.3 Pica

F98.4 Trastorn d’estereotípics motors

F89.5 Quequeig

F89.6 Balbuceig

F89.8 Altres trastorns de les emocions i de la conducta en la infància i adolescència no especificats

F89.9 Trastorns de les emocions i de la conducta en la infància i adolescència FE

4- Trastorns que no pertanyen a l’IBSMIA i que un cop identificats es deriven als serveis referents per als trastorns

F10-19 Trastorns mentals i de la conducta a causa del consum de substàncies psicotròpiques

(Centres d’Atenció a les Drogodependències CAD)

F50-59 Trastorns de la conducta associats a disfuncions fisiològiques i a factors somàtics

F50 Trastorns de la conducta alimentària (Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentaria)

F51 Trastorns del son no orgànics (Primària)

F52 Disfunció sexual no orgànica (Equip específic)

F53 Trastorns mentals i de la conducta associats al puerperi (Psiquiatria d’adults)

F60-69 Trastorns de la personalitat i de la conducta de l’adult (Psiquiatria adults)

F60 Trastorns específics de la personalitat

F61 Trastorns mixts i altres trastorns de la personalitat

F62 Transformació persistent de la personalitat no atribuïble a lesió o malaltia

F63 Trastorns dels hàbits i control dels impulsos

F64 Trastorns de la identitat sexual

F65 Trastorns de la inclinació sexual

F66 Trastorns psicològics i de la conducta del desenvolupament sexual

F68 Altres trastorns de la personalitat i de la conducta de l’adult

F69 Trastorns de la personalitat i de la conducta de l’adult sense especificar

 

Un concepte clau en el tractament dels trastorns de la infància i la adolescència és el de l’impacte o la discapacitat que produeix el trastorn. Hi ha un nombre de nins amb trastorn mental amb una mínima afectació del seu funcionament i capacitat, per la qual cosa no necessiten els serveis de l’IBSMIA. Per valorar l’impacte del trastorn s’han d’emprar dos instruments: SDQ - Qüestionari de punts forts i dificultats per a pares, mestres i afectats majors de 11 anys, i el C-GAS –Escala de valoració global de l’infant (Annex C) que dóna una puntuació de 0-100 punts -100 és un funcionament superior i 0 el pitjor-, l’omple el professional. El tall que normalment s’empra per a diferenciar casos de no casos i que, per tant, es proposa usar, és de 60 punts, és a dir, els casos que tenen un resultat inferior de 60 són els casos que, potser, necessiten la intervenció de l’IBSMIA, i els casos amb un resultat superior de 60 no necessiten la intervenció de l’IBSMIA.

 

 

 

Llegir 4148 vegades