SENYALS D'ALERTA

Els senyals d’alerta són els signes, els símptomes o el conjunt de manifestacions que, si apareixen a una determinada edat, poden ser indicadors d’un possible trastorn mental.

Això no obstant, només són senyals que ens avisen que alguna cosa no va com hauria d’anar. Abans de determinar cada cas, s’han de tenir en compte algunes variables: entorn sociocultural, edat, estat evolutiu, sexe, intensitat i durada dels símptomes...

Per això, els professionals que més us poden ajudar són els pediatres o els metges de capçalera, els quals us derivaran o no als serveis de salut mental corresponent basant-se en la seva valoració.

En tot cas, heu de saber que si us envien als serveis de salut mental això no significa que tot d’una us prescriguin fàrmacs. Primer, s’ha de fer el diagnòstic adequat i després s’ha de valorar la idoneïtat o no d’un tractament o d’un altre.

Si prescriuen fàrmacs, és molt important que el pacient segueixi el tractament marcat. Hi ha pares que, sense tenir els coneixements necessaris, varien o retiren el tractament. Convé que sapigueu que les conseqüències de no tractar adientment el pacient solen ser més pernicioses que els possibles efectes secundaris dels diferents fàrmacs.


POSSIBLES SENYALS D'ALERTA

• Rebequeries i enrabiades freqüents.
• Malsons persistents.
• Dificultats per dormir o canvis sobtats en els hàbits de son que s’allarguen en el temps.
• Pors i preocupacions excessives.
• Canvis bruscs en el rendiment escolar.
• Baixes qualificacions, malgrat fer grans esforços.
• Preocupació excessiva o ansietat (per exemple, negar-se a anar al llit o a l'escola).
• Clara hiperactivitat en comparació amb la majoria de companys.
• Dificultats persistents i mantingudes durant molt de temps en separar-se dels pares.
• Desobediència excessiva i agressions extremes.
• Disminució sobtada del rendiment escolar.
• Tristesa, irritabilitat perllongada.
• Incapacitat per fer front als problemes i a les activitats diàries.
• Pèrdua d'interès pels amics o per les activitats preferides.
• Canvis sobtats en el son i/o en els hàbits alimentaris.
• Queixes freqüents sobre problemes físics o de salut.
• Desafiament a l'autoritat, absentisme escolar, robatoris i/o vandalisme.
• Canvis bruscs de pes.
• Preocupació exagerada sobre l’augment de pes.
• Pèrdua de gana.
• Dificultats extremes per interactuar amb els amics i familiars.
• Autolesions.
• Estat d'ànim negatiu perllongat, sovint acompanyat de falta de gana o de pensaments sobre la mort.
• Atacs freqüents d'ira.
• Pensaments confusos.
• Sentiments extrems, alts o baixos.
• Aïllament social.
• Ràbia desmesurada.
• Dificultats importants per fer front als problemes i a les activitats diàries.
• Negació dels problemes obvis.
• Nombroses malalties físiques inexplicables.
• Addicció a les noves tecnologies.
• Abús de substàncies.
• Manies estranyes, comportaments extravagants.
• Interès exagerat i absorbent per qüestions abstractes, filosòfiques, religioses...
• Idees delirants o al•lucinacions (veure  coses / escoltar sons inexistents).
• Pensaments suïcides.

IMPORTANT

Si el vostre fill ha comentat que té idees suïcides o que intenta fer-se mal a ell mateix o a altres persones, no el deixeu sol. Duis-lo al servei de salut més proper o a urgències sanitàries. També podeu telefonar al 061. Així mateix, retirau del seu abast qualsevol arma o instrument amb què es pugui fer mal (s’inclouen els medicaments).