TRASTORNS D'ANSIETAT

Què són els trastorns d’ansietat?

Els infants o els adolescents que els pateixen presenten una ansietat intensa, desproporcionada i persistent. Tendeixen a tenir un tipus de pensament particular que es caracteritza per ser exagerat, irracional, negatiu i difícil de controlar. Aquests pensaments els causa un gran sofriment i, en conseqüència, tenen una gran repercussió en l’àmbit personal, social i acadèmic.

La por, la preocupació i la vergonya són pròpies de l'ésser humà. El que defineix el trastorn d’ansietat és la intensitat o la freqüència desmesurada amb què apareixen.

Es poden presentar diferents tipus d'ansietat:
Trastorn d’ansietat per separació: és l’ansietat intensa d’estar allunyat dels pares o dels cuidadors principals.

  • Trastorn d'ansietat fòbica: ansietat i por intenses a una situació, a una activitat o a un objecte, per aquest motiu tenen la tendència a evitar-los.
  • Trastorn per ansietat social: temor intens i persistent davant determinades situacions socials o de ser el centre d'atenció.
  • Trastorn per ansietat generalitzada: ansietat i preocupació excessives per diferents successos o activitats quotidianes.
  • Trastorn obsessiu compulsiu: presència de pensaments (obsessions) i conductes (rituals) repetitius que causen un malestar intens i una gran pèrdua de temps i que tenen una repercussió significativa en la rutina habitual.
  • Trastorn per estrès posttraumàtic: després d'haver experimentat o d’haver estat testimoni d'un fet traumàtic, es continua revivint la situació i s’intenta evitar tot allò que li ho recordi.
  • Trastorn per pànic: aparició sobtada i inesperada d’una crisi d'angoixa de forma repetida i freqüent.

En la infància i en l’adolescència es dóna en, aproximadament, 6-7 infants de cada 100, però es diagnostica amb dificultat i molts de casos queden sense detectar.

 

Com es diagnostiquen?

El diagnòstic dels trastorns d'ansietat requereix presentar uns criteris clínics consensuats, la característica principal i comuna dels quals és l’ansietat o la por, que són sentiments intensos, desproporcionats i que causen un gran malestar.

Com es tracten?

El tractament ha de ser multimodal. Ha d'incloure l'educació de les característiques del trastorn als pares i als infants o als adolescents, la intervenció psicològica i el tractament farmacològic en els casos que, clínicament, el necessitin.