Joves
Familia
Escola
Professionals

FUNCIONS EXECUTIVES I ADAPTACIONS

La funció executiva és un conjunt d’habilitats cognoscitives que permeten: l’anticipació i l’establiment de metes, el disseny de plans i de programes, l’inici d’activitats i d’operacions mentals, l’autoregulació i el monitoratge de tasques, la selecció precisa de comportaments i de conductes, la flexibilitat en el treball congnoscitiu i la seva organització en el temps i en l’espai.

La funció executiva és una activitat pròpia dels lòbuls frontals, més específicament de les regions més anteriors (les àrees prefrontals), i de les seves connexions recíproques amb altres zones del còrtex cerebral i d’altres estructures subcorticals (els nuclis de la base, el nucli amigdalí, el diencèfal i el cerebel).

La majoria de persones que pateixen un trastorn mental presenten una alteració en algun o en alguns components de la funció executiva; per aquest motiu, és important conèixer-les i aplicar les adaptacions necessàries perquè els infants i els adolescents amb un trastorn mental puguin augmentar les seves oportunitats.

 

Funcions executives:

  • Inhibició: habilitat per controlar els impulsos i per aturar una conducta en el moment apropiat. 
  • Flexibilitat: és l’habilitat de fer transicions i de tolerar canvis, flexibilitat per resoldre problemes i per passar el focus d’atenció d’un tema a un altre quan sigui necessari. 
  • Memòria de treball: és la capacitat de mantenir la informació en la ment amb l’objecte de completar una tasca, registrar i emmagatzemar informació o generar objectius. És essencial per dur a terme activitats múltiples o simultànies. 
  • Organització: implica l’habilitat d’ordenar la informació i d’identificar les idees principals o els conceptes clau en les tasques d’aprenentatge o quan es tracta de comunicar informació (oral o escrita). Inclou l’habilitat d’ordenar: els objectes de l’entorn, els elements de treball, les joguines, els armaris, els escriptoris o altres llocs en què es guarden coses per assegurar que els materials que es necessitaran per fer una tasca estiguin disponibles. 
  • Categorització: es defineix com la capacitat de classificar objectes en categories i implica la capacitat d’elaborar i d’avaluar diferents hipòtesis amb l’objectiu de deduir una regla de classificació correcta. 
  • Planificació: es refereix a la capacitat d’identificar i d’organitzar una seqüència d’esdeveniments amb la finalitat d’assolir una meta específica. Involucra plantejar-se un objectiu i determinar la millor via per assolir-lo, amb freqüència a través d’una sèrie de passes seqüenciades adequadament.
  • Control o monitoratge: comprèn dos aspectes; el primer, es refereix a l’hàbit de controlar el propi rendiment durant la realització d’una tasca o immediatament després d’acabar-la amb l’objectiu d'assegurar-se que la meta s’ha assolit degudament. El segon aspecte, que els autors denominen autocontrol (self-monitoring), reflecteix la consciència de la persona sobre els efectes que la seva conducta provoca en els altres. 
  • Presa de decisions: es tracta d’un procés mental que depèn de l’edat, amb capacitat per prendre la decisió davant un problema que implica primer els processos d’informar sobre la decisió, els tipus d’error comesos i els riscos que implica. 
  • Iniciativa: és l’habilitat per iniciar la tasca o l’activitat sense ser animat a fer-la. Inclou aspectes com l’habilitat de generar idees, respostes o estratègies de resolució de problemes de manera independent.
  • Control emocional: és la capacitat de gestionar la frustració i de regular les emocions.