Joves
Familia
Escola
Professionals

ANSIETAT

PRINCIPALS SÍMPTOMES O COMPORTAMENTS

  • Absentisme freqüent.
  • Negació a participar en activitats socials.
  • Aïllament.
  • Queixes físiques.
  • Preocupació excessiva sobre la tasca escolar o les notes.
  • Qualificacions baixes o baixada del rendiment acadèmic.
  • Episodis de plors.
  • Frustració.
  • Por a situacions noves.
  • Consum de drogues o alcohol.
  • Irritabilitat.

ORIENTACIONS EDUCATIVES I POSSIBLES ADAPTACIONS

Identificar les necessitats de cada alumne i oferir-li els suports i les adaptacions necessàries perquè pugui obtenir bons resultats no és afavorir ni proporcionar avantatges, sinó possibilitar que pugui participar del procés educatiu amb igualtat d’oportunitats.
Un entorn de suport, una equilibrada flexibilitat i una bona coordinació entre pares, professors, equips de suport i professionals de la salut mental permetrà identificar les dificultats de l’alumne i aplicar en cada situació la millor solució.

  • Interessar-vos per l’alumne quan arriba pot ajudar a reduir la tensió.
  • Feis adaptacions horàries com, per exemple, facilitar que pugui arribar un poc més tard.
  • Animau l'alumne perquè sempre assisteixi a classe encara que, en alguns moments, calgui reduir l’horari escolar.
  • Canviar d’activitat pot ser complicat per a aquests nins. Donau-li més temps per canviar d’activitat o d’ubicació. Si el nin es nega a seguir algunes instruccions, sovint pot ser a causa de la mateixa simptomatologia i no per una posició desafiant.
  • Si el nin es nega a assistir a l’escola, determinau quina és la raó i afrontau-ho confeccionant un pla perquè hi torni al més aviat possible. Temporalment, pot alleugerir l’ansietat facilitar que tengui una reducció de la jornada escolar.
  • Identificau un lloc “segur” on el nin pugui anar a reduir l’ansietat en moments d’estrès. Determinau el lloc amb l’alumne i els altres professionals perquè tots estiguin informats.
  • Desenvolupau tècniques de relaxació per reduir l’ansietat a l’escola. 
  • Proporcionau activitats alternatives i calmants per distreure’l dels símptomes físics (suor, tremolor, palpitacions, engarrotament...).
  • Fomentau activitats d’interacció amb altres companys per augmentar les àrees de competència. En aquest cas, l’ajuda d’un adult, mentre l’alumne es relaciona amb els altres, pot ser molt beneficiosa.
  • Animau equilibradament el nin perquè tengui una actitud participativa ja que fomenta la seva capacitat de resoldre problemes i d’afrontar-los.
  • Premiau el seus esforços. Qualsevol esforç mereix ser lloat: superar les pròpies dificultats sempre requereix grans esforços.
  • Permeteu que l’alumne tengui flexibilitat per entregar les tasques que el preocupen.
  • Suggeriu a l’alumne que verifiqui amb el seu professor si ha entès correctament la tasca que ha de fer. Facilitau que es faci per escrit i amb la signatura o algun senyal del professor.
  • Valorau la necessitat de modificar el pla d’estudis per adaptar-lo a la situació personal de l’alumne i perquè disminueixi la seva ansietat.
  • Marcau les rutines diàries perquè tothom sàpiga el que cal fer fàcilment.
  • Fomentau que acabin totes les tasques que els encarregau però permeteu una certa flexibilitat a l’hora d’entregar-les. 
  • Reduïu al mínim les tasques a classe o a casa quan la situació del nin ho requereixi.
  • Mentre sigui possible, intentau que l'horari de l'alumne sigui el més regular possible.