Joves
Família
Escola
Clínics

TOC

Què és el TOC?

El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) és un trastorn d'ansietat en què l’infant o l’adolescent presenta pensaments repetits (obsessions) i/o conductes repetides (compulsions) que li causen un malestar psicològic intens i que interfereixen en la rutina, en la feina, en les activitats socials i en les relacions familiars.

TDAH

Què és el TDAH?

El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del desenvolupament neurobiològic caracteritzat per la presència, en un grau molt alt i desadaptatiu, de: hiperactivitat (estat d’energia inusual, canvi excessiu i continu de l’activitat), impulsivitat (manera d’actuar immediata i irreflexiva) i inatenció (dificultat de mantenir l’atenció quan suposa un esforç mental sostingut), la qual cosa es deu a una desregulació en els neurotransmissors cerebrals –principalment de la dopamina. 

El TDAH presenta una càrrega d’heretabilitat del 70%-80%; així, doncs, es poden trobar diversos membres d’una mateixa família afectats. És un trastorn crònic i els símptomes persisteixen en un percentatge elevat a l'edat adulta.

Aquests símptomes es presenten des d'edats primerenques i es manifesten i causen deteriorament en, almenys, dos ambients diferents de l'entorn de l’infant (bàsicament a casa i a l’escola).

A la nostra comunitat, coincidint amb les xifres generals europees, aquest trastorn es dóna en 4-5 infants/adolescents de cada 100.

Com es diagnostica el TDAH?

El diagnòstic del TDAH s'ha de fer en la consulta, no hi ha cap test psicològic o prova que sigui definitiu per al diagnòstic del TDAH, encara que sí que hi ha tests psicològics que poden resultar molt útils en el diagnòstic i en el pla de tractament.

Un professional amb formació i experiència en els trastorns del neurodesenvolupament ha de fer el diagnòstic.

Com es tracta el TDAH?

El tractament farmacològic és una peça clau en el tractament del TDAH. També es recomana impartir psicoeducació del trastorn i entrenar les habilitats i/o les pautes d’intervenció als pares i als professors.

La decisió d'utilitzar un tractament farmacològic en un infant o en un adolescent jove s'ha de basar en una clara necessitat clínica i en la presència de discapacitats associades al trastorn.

Quant al tractament del TDAH, avui en dia no hi ha un fàrmac curatiu, però sí que es disposa de tractaments farmacològics que han demostrat ser molt segurs i eficaços en el control dels símptomes. Són eficaços en la hiperactivitat, en la millora dels aspectes cognitius implicats en el TDAH, en el dèficit d'atenció i en la impulsivitat. Alguns estudis han demostrat que el tractament farmacològic amb estimulants prevé el consum de substàncies en adolescents amb TDAH.

En el nostre àmbit sanitari (SNS – Ib-salut) estan aprovats dos fàrmacs per al tractament del TDAH: el metilfenidat i l'atomoxetina.

 

DEPRESSIÓ

 

Què és la depressió?

La depressió és un dels trastorns mentals més freqüents. S'estima que afecta entre el 3,4%-5% dels adolescents a Espanya. La depressió és molt més que una disminució de l’estat d'ànim i va acompanyada d'altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la vida quotidiana: interfereix en la capacitat de pensar, d’aprendre i de desenvolupar-se socialment i acadèmica.

TRASTORNS D'ANSIETAT

Què són els trastorns d’ansietat?

Els infants o els adolescents que els pateixen presenten una ansietat intensa, desproporcionada i persistent. Tendeixen a tenir un tipus de pensament particular que es caracteritza per ser exagerat, irracional, negatiu i difícil de controlar. Aquests pensaments els causa un gran sofriment i, en conseqüència, tenen una gran repercussió en l’àmbit personal, social i acadèmic.

La por, la preocupació i la vergonya són pròpies de l'ésser humà. El que defineix el trastorn d’ansietat és la intensitat o la freqüència desmesurada amb què apareixen.

Es poden presentar diferents tipus d'ansietat:
Trastorn d’ansietat per separació: és l’ansietat intensa d’estar allunyat dels pares o dels cuidadors principals.

  • Trastorn d'ansietat fòbica: ansietat i por intenses a una situació, a una activitat o a un objecte, per aquest motiu tenen la tendència a evitar-los.
  • Trastorn per ansietat social: temor intens i persistent davant determinades situacions socials o de ser el centre d'atenció.
  • Trastorn per ansietat generalitzada: ansietat i preocupació excessives per diferents successos o activitats quotidianes.
  • Trastorn obsessiu compulsiu: presència de pensaments (obsessions) i conductes (rituals) repetitius que causen un malestar intens i una gran pèrdua de temps i que tenen una repercussió significativa en la rutina habitual.
  • Trastorn per estrès posttraumàtic: després d'haver experimentat o d’haver estat testimoni d'un fet traumàtic, es continua revivint la situació i s’intenta evitar tot allò que li ho recordi.
  • Trastorn per pànic: aparició sobtada i inesperada d’una crisi d'angoixa de forma repetida i freqüent.

En la infància i en l’adolescència es dóna en, aproximadament, 6-7 infants de cada 100, però es diagnostica amb dificultat i molts de casos queden sense detectar.

 

Com es diagnostiquen?

El diagnòstic dels trastorns d'ansietat requereix presentar uns criteris clínics consensuats, la característica principal i comuna dels quals és l’ansietat o la por, que són sentiments intensos, desproporcionats i que causen un gran malestar.

Com es tracten?

El tractament ha de ser multimodal. Ha d'incloure l'educació de les característiques del trastorn als pares i als infants o als adolescents, la intervenció psicològica i el tractament farmacològic en els casos que, clínicament, el necessitin.

 

SALUT MENTAL I TRASTORNS MENTALS

Imatge de la pel·lícula: LE RENARD ET L'ENFANT.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com l’estat de benestar en el qual l’individu és conscient de les seves capacitats (afrontar les tensions normals de la vida, fer feina de manera productiva i fructífera i ser capaç de fer contribucions a la comunitat).

Per contraposició, podem entendre els trastorns mentals com les alteracions conductuals o psicològiques que interfereixen el pensament, els sentiments, l’humor, les habilitats per relacionar-se amb els altres i el funcionament diari de les persones.

Els trastorns mentals poden afectar qualsevol persona sense que importi l’edat, la raça, la religió o la classe social, i no són el resultat de cap debilitat personal ni de manca de caràcter o de disciplina.

El més important és saber que les malalties mentals es poden tractar i que la majoria de les persones que tenen un trastorn mental i que segueixen el tractament adequat experimenten una clara millora.

El tractament mèdic, juntament amb els tractaments psicosocials, la teràpia cognitiva conductual, la teràpia interpersonal, els grups de suport i altres serveis de la comunitat, són una bona manera d’actuar contra la malaltia i poden facilitar la recuperació del pacient. Igualment, fer una dieta equilibrada, practicar exercici físic, descansar adequadament, mantenir unes bones relacions interpersonals i efectuar activitats (remunerades o voluntàries), contribueixen a la salut i al benestar total de les persones i, fins i tot, poden ajudar, també, a la seva recuperació.