El Dr. Xavier Rosselló, cardiòleg i investigador de Son Espases, participa en un megaestudi internacional que redefineix el tractament postinfart

El cardiòleg mallorquí Xavier Rosselló, investigador a l’Hospital Universitari Son Espases i a l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), és co-primer signant d’un estudi internacional que qüestiona l’ús rutinari de betabloquejants després d’un infart en pacients amb funció cardíaca normal. El treball, liderat pel Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), s’ha presentat al Congrés de l’American Heart Association (AHA) a Nova Orleans i s’ha publicat a The New England Journal of Medicine.

L’anàlisi ha reunit dades de 17.801 pacients amb infart agut de miocardi, procedents d’institucions de Suècia, Noruega, Dinamarca, Japó, Itàlia i Espanya. La principal conclusió és que els betabloquejants no aporten beneficis clínics en aquest grup de pacients, que representen la majoria dels que superen un infart actualment.

“L’estudi demostra que no hi ha cap subgrup de pacients postinfart amb funció cardíaca normal que es beneficiï del tractament amb betabloquejants”, afirma el Dr. Rosselló, que exerceix com a cardiòleg clínic a Son Espases, professor a la UIB i científic al CNIC. Aquesta afirmació es basa en un seguiment de gairebé quatre anys, en què es va observar que els esdeveniments cardiovasculars greus (com la mort, un nou infart o insuficiència cardíaca) es van produir en un 8% dels pacients, independentment de si havien rebut betabloquejants o no.

L’estudi també va analitzar variables com l’edat, el sexe, el tipus de betabloquejant utilitzat i la presència d’arítmies, sense trobar beneficis ni perjudicis en cap grup. Aquest resultat és especialment rellevant en el cas de les dones, ja que els resultats de l’estudi REBOOT suggereixen que l’ús de betabloquejants podria ser perjudicial per a elles. Aquesta investigació, que inclou dades del REBOOT i de quatre assaigs clínics més, confirma que els betabloquejants tenen un efecte neutre tant en homes com en dones.

Els investigadors subratllen que aquest descobriment no implica que s’hagi estat tractant malament els pacients, sinó que reflecteix un canvi en el context clínic: la millora en el maneig de l’infart en les darreres dècades ha reduït la necessitat d’aquests fàrmacs en pacients amb funció cardíaca preservada. A més, recorden que els betabloquejants continuen essent essencials per a altres perfils clínics, com pacients amb fracció d’ejecció reduïda (<50%), insuficiència cardíaca crònica o arítmies. Per tant, els pacients amb aquestes patologies es poden continuar beneficiant del seu ús.

Aquest metanàlisi, que inclou les dades individuals dels cinc assaigs clínics contemporanis, ofereix una resposta definitiva a una qüestió que afecta milions de persones arreu del món. Els resultats tindran un impacte directe en les guies clíniques internacionals i podrien millorar la qualitat de vida de molts pacients, evitant efectes secundaris innecessaris com fatiga, cansament o disfunció sexual associats a l’ús prolongat de betabloquejants. No obstant això, els experts insisteixen que ningú no ha de suspendre el tractament sense consultar prèviament amb el seu metge, ja que aquests fàrmacs poden estar indicats per altres motius.