La Unitat de Trauma realitza amb èxit el primer allargament d’os amb un sistema de transport ossi intern mínimament invasiu

La Unitat de Trauma del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia d’Adults de l’Hospital Universitari Son Espases ha realitzat amb èxit, a Espanya, el primer allargament d’os amb un sistema de transport ossi intern mínimament invasiu. Es tracta d’una tècnica pionera arreu del món que s’utilitza per a tractar grans defectes ossis de fins a deu centímetres a la tíbia o al fèmur. D’aquesta manera, s’eviten els fixadors externs i, fins i tot, les amputacions.

Fins ara, el transport ossi es duia a terme generalment a través de l'ús de fixadors externs, el que provocava una alta taxa de complicacions per al pacient (infeccions) i tractaments molt llargs. Gràcies a aquest nou implant endomedul·lar, es pot dur a terme aquesta tècnica quirúrgica al mateix temps que es minimitzen les complicacions i les conseqüències que pot comportar, com ara els reingressos hospitalaris o les reintervencions.

El sistema de transport ossi consisteix en un clau magnètic que, mitjançant un control remot extern, permet moure amb precisió el segment ossi fins a deu centímetres. D’aquesta manera, s’estimula la regeneració òssia.

El 12 d’agost de 2019, els professionals de la Unitat de Trauma de l’Hospital Universitari Son Espases posaren en pràctica aquesta tècnica en un home de 49 anys amb una fractura complexa i oberta de la tíbia dreta, provocada per un accident de trànsit. Després de quinze intervencions quirúrgiques a la cama dreta, el pacient presentava un defecte ossi de vuit centímetres, amb una gran limitació funcional.

Després de catorze mesos de seguiment conjunt per tots els serveis implicats en aquest cas (Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia d’Adults, Cirurgia Plàstica i Medicina Interna – Infeccioses), s’ha aconseguit salvar l'extremitat del pacient, amb un resultat altament satisfactori i funcional. El pacient està molt satisfet amb el resultat, és capaç de dur a terme les seves activitats quotidianes, pot caminar sense necessitat de dispositius i, fins i tot, pot dur a terme certes activitats esportives.

Els grans defectes ossis de la tíbia i del fèmur, a causa de la seva complexitat i de l’alta comorbiditat, suposen un desafiament important per als traumatòlegs. Fins ara, es disposava de diferents sistemes per a la correcció d’aquests defectes (fixadors externs, plaques, claus), però cap que ens hagi permès dur a terme el transport ossi de manera interna. Aquest nou implant obre una porta més en el tractament d'aquests casos complexos amb extremitats catastròfiques i pot ser un arma terapèutica important per tal d’evitar l'amputació en els pacients.