Un investigador de Son Espases demostra que un medicament habitual per als infarts no aporta beneficis

El Congrés Europeu de Cardiologia (ESC Congress 2025), que va tenir lloc a Madrid entre el 29 i l’1 de setembre, va ser l’escenari de la presentació d’una troballa que sacseja la pràctica clínica: els blocadors beta, uns medicaments que es prescriuen de manera rutinària després d’un infart, no aporten cap benefici als pacients amb funció cardíaca preservada, i fins i tot podrien tenir efectes perjudicials, especialment en les dones.

La troballa prové del projecte REBOOT, el major assaig clínic que s’ha fet fins ara sobre aquest tema, coordinat pel Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). L’estudi ha durat sis anys, hi han participat 8.505 pacients i 109 hospitals d’Espanya i Itàlia (entre els quals figura Son Espases) i s’ha fet sense finançament de la indústria farmacèutica. El cardiòleg Xavier Rosselló, de l’Hospital Universitari Son Espases, l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha format part de l’equip investigador com a primer autor de dues de les publicacions i tercer autor de la tercera. Rosselló va fer feina al CNIC entre els anys 2018 i 2022, i actualment hi manté una vinculació com a científic visitant.

Els resultats es varen presentar el cap de setmana passat en la sessió Hot Line 3 del Congrés Europeu de Cardiologia i es varen publicar simultàniament a tres revistes especialitzades, fet que en confirma l’impacte científic i clínic.

L’estudi publicat a The New England Journal of Medicine ha demostrat que els blocadors beta no milloren el pronòstic en els pacients que han patit un infart i tenen una funció cardíaca normal, mentre que el que s’ha publicat a l’European Hearts Journal mostra indicis que aquests medicaments podrien ser fins i tot perjudicials quan s’utilitzen en dones en la mateixa situació.

Finalment, l’article publicat a The Lancet és el resultat d’una col·laboració amb investigadors danesos, noruecs i japonesos, i mostra per primera vegada que aquests fàrmacs sí que són efectius en un petit grup de malalts que presenten infarts més complicats.

Per tant, gràcies a aquest estudi es podrà personalitzar l’estratègia terapèutica en pacients amb infart segons el sexe i la funció cardíaca i, d’altra banda, s’introdueix el concepte de desprescripció (retirar medicaments que eren efectius en la medicina que es practicava fa quaranta o cinquanta anys, però que ja no ho són en el context actual).

Aquestes dades obligaran a modificar les guies. «Partirem de la premissa que els infarts d’abans no eren els mateixos que els infarts tan ben tractats d’ara, i per ventura alguns fàrmacs ja no són necessaris», adverteix el doctor Rosselló, que també destaca la tasca silenciosa i rigorosa de tots els investigadors que han participat en l’estudi de manera altruista.

Amb dos-cents quinze participants, l’Hospital Universitari Son Espases ha estat el vuitè hospital espanyol més actiu en l’estudi i, per a Rosselló, aquesta presentació ha representat el punt culminant de la seva carrera científica. «És un èxit col·lectiu que millorarà la vida de milers de persones i que transformarà la pràctica clínica arreu del món», ha declarat.