L’augment de les patologies traumatològiques ha suposat els darrers tres anys un creixement del 5% de les consultes hospitalàries, fins a 51.000, i del 12% de les intervencions quirúrgiques, que han arribat a les 11.123

La incidència de les malalties múscul-esquelètiques, pròpies de la traumatologia, han crescut de forma notable els darrers tres anys. Són les més visitades en els centres de salut d’atenció primària, però també han augmentat en els hospitals públics, ja que han generat un 5% més de consultes, fins les 51.000 i, conseqüentment, han suposat un increment dels procediments quirúrgics del 12%, que han arribat a les 11.123 intervencions.

Aquestes dades les ha fet públiques avui el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, que ha inaugurat el 28 Congrés de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), que es celebra avui i demà a l’Hospital Son Espases. Thomàs ha assenyalat que la població de la societat illenca envelleix de forma progressiva, el que provoca l’aparició de més malalties cròniques i degeneratives que pateix un nou tipus de malalt al que els dispositius sanitaris i socials han de donar resposta.

El conseller de Salut i Consum ha destacat l’evolució de l’especialitat de traumatologia, tant en els aspectes tècnics com d’organització: millora en els processos instrumentals, que són menys invasius; reducció de les estades hospitalàries i introducció de criteris de priorització, tot això amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’assistència per fer-la més eficient i sostenible en el temps.

També, ha assenyalat Vicenç Thomàs, s’ha potenciat la coordinació amb altres especialitats, com la reumatologia, rehabilitació i clínica del dolor. El repte actual és aprofundir en el treball multidisciplinar amb neurocirurgia i neurologia, ja que “les pròpies característiques dels malalts requereixen una visió àmplia d’altres disciplines que s’inicien ja en l’atenció primària”. Precisament, és en aquest primer nivell assistencial on el malat rep els consells d’educació i prevenció per autocuidar-se. La finalitat és que l’assistència en atenció primària sigui més resolutiva i només derivar als hospitals els casos en els què sigui veritablement necessària la participació dels metges hospitalaris.